CANET LO ROIG EN EL DICCIONARIO MIÑANO (1823-1829)

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE TERRES CASTELLONENQUES :

CANET LO ROIG EN EL DICCIONARIO MIÑANO (1823-1829)

ESCRIU : JUAN EMILIO PRADES BEL
   El Diccionari Miñano és una extensa i magna obra de recopilació de dades geogràfiques i estadístiques titulada Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . De l'obra publicada com titular i autor adscrit de la iniciativa és Sebastià Miñano Bedoya, persona il-lustre i conreada , intel-lectual , escriptor i destacat polític de la seva època . Miñano és natural de Becerril de Campos (Palencia ) , va néixer un 20 gener de 1.779 , va ser òbit a Baiona el 6 de febrer de l'any 1845, les seves restes descansen en l'antic cementiri de Sant Sebastià .
   Sebastián Miñano va ser un il-lustrat viatger i investigador , va estar recopilant les dades estadístiques dels pobles de comarques per tota la península ibèrica , per tan extensa tasca va comptar amb l'ajuda de col-laboradors en províncies , Miñano va descriure i relatar fidedignament les particularitats geogràfiques i estadístiques dels pobles d'Espanya i Portugal , l'obra es compon de 10 toms més un apèndix , escrits i publicats entre els anys 1826 i 1829 per a subscriptors .
   En el Tom II del diccionari , pàgina 43 , Sebastià Miñano ens deleita en una breu descripció de la Vila de Canet lo Roig i el seu extens terme municipal, i diu textualment així ( sic) :.

CANET LO ROIG. Villa Ord. de España,  provincia de Valencia, partido de Peñiscola. A, O., 366 vecinos, 1397 habitantes, 1 parroquia,  una escuela de primeras letras , otra de  gramática y otra de música ; un buen hospital para enfermos y peregrinos, 5 ermitas,  y un santuario de Nuestra Señora de la Salud , á a leguas, á donde van los vecinos  todos los años por voto en procesión, el dia 7  de mayo. Situada en los confines de esta  provincia con la de Cataluña, sobre una loma cercada de antiguos muros , con 4 puertas, en terreno montuoso y áspero.  Algunos de los vecinos viven en cortijos,  las calles son por lo común llanas y los  edificios regulares. El termino de esta villa  lo cercan montes al S.O. y N., bien que estos á bastante distancia, quedando de por medio una grande llanura,que se prolonga  hasta el rio Cenia y Mediterráneo. La tierra  es rojiza, y por eso se cree que la llamaron  Canet el Rojo, para distinguirla de la que  está en frente de Murviedro é inmediaciones del mar. La loma , en donde está situada la villa, separa en dos partes el término:  en la del Este no hay mas aguas que las que  pueden correr por el Cervol; pero en el lado Oeste hay muchos manantiales. Prod. trigo,  aceite , higos , cáñamo , vino , algarrobas, seda, mucha fruta, almendras y hortaliza. En sus montes hay buenos pastos, y se cría ganado. Industrias fábricas de aguardientes y colmenas. Tiene por armas un escudo con una cruz de Montesa y á cada lado una caña. Dista 21 leguas de la capital, 4 1/2 de la cabeza de partido, 1 horas N. E. de Chert, y 71  leguas de Madrid. Contrib. 13.778 reales.  TOMO II PÁGINA 43.

Autor del text Sebastián de Miñano i Bedoya , extrets del seu " Diccionari Geogràfic Estadístic d'Espanya i Portugal . Tom II , pàgina 43.

 BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES :

-        Prades, J. E. (2012): “La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes”. Revista Mainhardt n.º73, agosto 2012.

-        Miñano Bedoya, Sebastián (1826): “Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal.  Tomo II, .

-         Sos Baynat,Vicente(1959): “El valle de Miravet y “Les Agulles de Santa Agueda” (sep. Del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura t. XXXV e. octubre -Diciembre 1959.

-        Prades, J. E. (2014): “Escala turística, visita al poblado de Torrelasal y al Paraje Natural del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca”. http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2014/03/poblado-de-pescadores-de-torrelasal.html.

-        Prades, J. E. (2014): “Municipios y entidades del partido judicial de Castellón de la Plana , año 1962”.

-        Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.

-        Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.

-        Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140  págines 28-29, any 2011. 

-        Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012.

-        Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre  de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012.

-        Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.

-         Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011.

-        Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011

-         Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera  de Cabanes). Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010.

-         Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera  de Cabanes). Publicación Llibre  Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.

-         Prades Bel, Juan E.(2013): Playa nudista de la Ribera de Cabanes/Quartel Vell, Playas de Castellón. Patrimonios de la plana del castillo de Albalat, País Valenciá, Comunidad Valenciana, Castellón, Publicación Mis Pueblos, 2013.

-        Prades Bel, Juan E.(2005): Asentaments i camins ibero-romans al sud del Baix Maestrat entre Alcossebre y Torreblanca. Boletin del Centro de Estudios del Maestrazgo nº74, julio-diciembre 2005, pag. 139-151.

-        Prades Bel, Juan E.(2006): L'Aljub d'Albalat (La Ribera  de Cabanes). Periódico el7set nº90, 15 octubre 2006, serie temática Pels camins de la Ribera... .

-        Prades Bel, Juan E.(2006): L'esglesia d'Albalat(La Ribera  de Cabanes). Periódico el7set nº92, 16 de noviembre , año 2006, pag.46, serie temática Pels camins de la Ribera...

-        Prades Bel, Juan E.(2007): La Font de Miravet (Cabanes). Periódico el7set nº110, 26 de julio , año 2007, pag.42, serie temática Fonts d'aigua.

SANT FRANCESC DE LA FONT (CASTELLÓ DE LA PLANA)

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE TERRES CASTELLONENQUES:

ELS PETRÒGLIFS DEL PEIRÓ O CREU DE TERME DE L'ERMITA DE SANT FRANCESC DE LA FONT (CASTELLÓ DE LA PLANA).

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.
Dins el terme municipal de Castelló de la Plana es troba l'ermita rural coneguda amb el nom de Sant Francesc de la Font, esta ermita data amb anterioritat a l'any 1748, i va ser construïda en ple cor de l'horta castellonenca, sobre la partició natural de les partides del Cap i la Molinera, quedant el lloc a uns 4 km distants de la ciutat de Castelló. Aquest temple es troba en una intersecció de quatre camins rurals a doble direcció: Camí de Villamargo, de les viles de Benicàssim, de Castelló, del molí de Font la Reina, de Sant Francesc, del Cap, de la Molinera, ...). Sant Francesc de la Font queda inclòs en l'ampli recinte protegit del Molí de la Font, lloc tancat, amb arbrat, jardins, bancs, font i pou. Continu a aquests dos llocs i enmig del camí s'aixeca un peiró rural de pedra o creu de terme, aquest és un tipus de construcció molt emblemàtica de la cultura popular i dels sentiments cristians, és un tipus de fita antiga que es construïa a l'entrada o limítrofs de les poblacions i al costat del pas dels camins, i també en les proximitats de les ermites i santuaris, com a mostra de pietat per part del poble i per al seu foment entre els viatgers. Les creus de terme també marcaven el començament d'un territori rural o d'un lloc sagrat, i on es rebien o s'acomiadaven habitualment les peregrinacions. Altres finalitats de les creus de terme: Senyalitzen vies i camins. Principalment avisen de la proximitat d'una població. Delimiten els termes municipals o els límits particulars. Suggereixen als vianants que resen una oració pel motiu religiós en ell representat. Advoca'n a les ànimes del Purgatori, o com a lloc al qual es va a demanar algun favor especial o petició a la divinitat (pluja, protecció de les collites, allunyament de plagues, salut, ...). En aquest peiró de Sant Francesc de la Font és de ressaltar els petròglifs o símbols antics que es troben gravats en el pilar de pedra a diverses altures al voltant del fust que subjecta la creu del cimaci. Es tracta d'uns gravats esquemàtics de traços senzills, la

composició almenys en tres d'ells són de la mateixa autoria, l'obra sembla voler fusionar una creu pometada, una lletra i una creu tumulària, unificant-se en una amalgama de traços que junts conformen la imatge del que sembla ser una figura humana femenina. Potser el resultat a la vista no siga només el grafiti artístic, més aviat els enigmàtics gravats antropomorfs siguen encobridors o còmplices d'altres causes o motius més espirituals que artístiques. Aparenten més aviat a gravats simbòlics de finalitat o culte i autoria de moment desconeguts, en teoria els cruciformes solen estar lligats generalment a tot tipus de promeses, voluntats i a peticions de protecció a la divinitat. Una altra de les teories de treball sobre la pròpia evolució creativa d'aquests dibuixos esquemàtics era la d'aconseguir una finalitat. La mà del seu autor contempla l'ocultació d'un tipus de creu molt concret, la creu tumulària. Les creus tumulàries solen estar compostes per una creu i un túmul que pot adoptar o tenir diferents formes geomètriques. La seua motivació de fàbrica és sempre religiosa, aquesta iconografia va lligada als difunts, l'origen de les creus tumulàries prové de la intenció de deixar

constància de les morts tràgiques i violentes ocorregudes en el lloc o molt pròximes d'on han estat esculpides i gravades sobre la roca, generalment solen guardar en molts casos la memòria d'antics finats de segles passats, sovint de víctimes mortals en els duels ritualitzats d'honor i de mort amb espases, armes blanques o pistoles, aquestes marques a manera de petròglifs convidaven i conviden avui dia al creient, a resar una oració cristiana per la memòria i l'etern descans de l'ànima d'aquell difunt anònim que no té tomba privada, castigat a perpetuïtat amb la descomulgació, i a romandre errant en un Purgatori infinit per la seua participació en un acte prohibit (el duel a mort) penat per la justícia i per l'església. (JEPB).

La torre-església del poble de La Galera

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA:

PER: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Temáticas): PAISATGES HISTÒRICS DE LES PARRÒQUIES DE LA DIÒCESI DE TORTOSA. 

"LA TORRE-ESGLÉSIA DE LA GALERA (MONTSIÀ)".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCCIÓ:
VALORS: La torre-església del poble de La Galera és una antigua torre reconvertida en peculiar, original i singular església parroquial, construïda a l'interior de la torre defensiva medieval, és tracta d’un monument històric catalogat i declarat com a "Bé d'Interés Cultural" (B.I.C.): per la Generalitat de Catalunya).
EXPOSICIÓ: La Galera és un municipi de la comarca del Montsià en la provincia de Tarragona. La Galera és també un referent toponímic orogràfic: barranc, riu, rambla, serra, pas, lligallo, camí,...), el poble està ubicat al Pla de La Galera, al mixt d'una vall molt fèrtil on predominen les oliveres, és ampla (uns 10 km) i oberta de nord-est a sud-oest, s'estén la planura entre el gran massís muntanyós dels Ports Tortosa-Beseit i la serralada de la Mola de Godall i Ulldecona, el terme municipal és creuat d'est a oest per la rambla de La Galera, en el punt on passa pel poble, el barranc va molt profund, per a vadejar-lo fins a l'edat mitjana es feia creuant un pont d'origen romà, que pertany a l'antic vial romà de la Via Augusta que anava des de Roma a Cadis, este antic i longeu camí mil·liari a estat en us des de l'època ibèrica fins a l'actualitat. Al marge esquerre del barranc de la Galera, a principis del segle XIV va emergir el primer assentament o vila medieval de La Galera, en 1320 el rei Jaume II d'Aragó autoritza el control del poble conegut com a Pobla de La Galera al arquebisbe de Tortosa Jimeno de Luna, la vil·la agropecuària, va créixer apinyada al voltant de lo que era l'antic vial de la Via Augusta, i el Camí Reial Tortosa-València que creua la població, la Pobla de La Galera pertany a la jurisdicció reial de la Vegueria de Tortosa (Vegueries: era una demarcació territorial històrica de Catalunya), la Galera esta ubicada en un lloc estratègic al mixt de la vall, entre distàncies i al pas del pont fronterer del Camí Reial, i devia ser una estació de descans, on trobaven a les nits refugi, alberg i servicis els traginers, correus, carreters, ramats de transhumància i altres utilitaris del camí, este tragín de circulació de persones i tràfic de mercaderies, permetia als veïns de La Galera tindre fácil venda i sortida cap als mercats de les pròpies produccions agropecuàries i manufactures, tal volta esta relació es la que es manifesta a l'escut de la població, on hi apareix representada una torre i un carreter amb carro entoldat (galera coberta) :"....galera contornada de quatre cavalls, amb el conductor al pescant d'argent, acompanyat en cap d'una torre d'or oberta. Per timbre una corona mural de vila". (Xavigirax : taller de Heráldica i Vexilologia ) A poc més de cent metres després de creuar el pont és on es va decidir pel veguer i el govern municipal de Tortosa ubicar la torre de vigia i defensa, i de la que es va fer càrrec de les despeses de la construcció la ciutat de Tortosa. Va ser construïda en tres anys (de 1339 a 1342) , el motiu és probable que fóra múltiple: (1) vigía i control del camí, (2) donar protecció i possibilitats de defensa a la població davant dels atacs barbarescos, (3) per a cobrar dret de pontage, (4) per a delimitar i separar la zona fronterera entre dos jurisdiccions enfrontades en disputes pel territori, entre el comanador d'Ulldecona (senyoriu de l'ordre dels frares Hospitalaris) i la jurisdicció de Tortosa "la vegueria" que pertany al rei. La torre és de planta quadrada d'uns 200 m2 de superfície construïda de base, és imponent, robusta, emmerletada i d'alçada considerable d'uns 15 metres, amb diversos pisos i estances amb múltiples sageteres per a la defensa rodejant la torre, i uns estrets finestrals de mixt punt a la part elevada dels murs, així com una finestra geminada de tradició romànica on hi ha gravat un escut d'armes, eixe finestral és a la façana principal, dalt de la porta d'accés a l'interior del temple, al sostre culmina l'obra una doble espadanya per a les campanes. No es conserva l'estructura interior, ja que el 1684 va ser a condicionada com a nova església parroquial de Sant Llorenç en substitució d'una església més antiga, les obres no acabaren fins al 1711, ja que foren interrompudes per la Guerra de Succesió (conflicte internacional per la successió al tron d'Espanya a la mort de Carles II "el Hechizat ", i guerra civil espanyola entre 1701-1714), durant la qual molts edificis de la Pobla de La Galera varen ser cremats per tropes borbòniques . Cançó popular: La torre de La Galera esta feta als quatre vents, vent de dalt, vent de baix, Llevant i contravent. 

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I ARXIUS DOCUMENTALS: