ARQUITECTURA POPULAR, CORRALS ANTICS I ALTRES CONSTRUCCIONS
PASTORILS DEL TERME DE TORREBLANCA (COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ,
COMUNITAT VALENCIANA)
LA CORRALISSA DELS BOTIFARRES
EN LA MALLÀ DEL CERDÀ (TORREBLANCA)
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ:
Este article està dedicat a la Corralissa dels
Botifarres, també coneguda com la “corralissa dels Pasqualets”, és tracta d'una
antiga instal·lació d'ús ramader del terme de Torreblanca, ubicada en una mallà
(mallada) o descansador per a les raberes de ganado (ramats de bestiar).
EXPOSICIÓ: El lloc on va ser construïda la Corralissa dels Botifarres
és una confluència de diferents camins agraris i pecuaris, i el motiu del seu
estar i el perquè va ser construïda la corralissa, era el de donar un servei de
retiro per a sestejar o dormir a les raberes que pogueren passar per dita via
pecuària o assegador amb la finalitat d’obtenir els fems que és depositassen
l’interior de la construcció com a prestacions per l’hospedatge. El tràfec de
raberes anant i venint per l'assegador ja són escassos i quasi és una memòria
que tan sols forma part d'un passat amortitzat, però el lloc no perd
importància perquè continua sent un patrimoni cultural i històric que a estat
en ple ús des de l'edat mitjana fins finals del segle XX. Les vies pecuàries
son patrimoni antes i ara, amb una història de segles en vigor i on sempre han
estat sotmeses a algun tipus de règim jurídic, que en l'actualitat està regulat
per la Llei 3/95 de vies pecuàries, que defineix les vies pecuàries com rutes o
itineraris per on discorre o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit
ramader. En l'article 3.1 de la Llei 3/1995 sobre l'actuació de les comunitats
autònomes es troba un dels fins marcats per aquesta llei: Assegurar l'adequada
conservació de les vies pecuàries, així com d'altres elements ambientals o
culturalment valuosos, directament vinculats, mitjançant l'adopció de les
mesures de protecció i restauració necessàries. Esta corralissa és un d'eixos
llocs oblidats i amagats per la seva precarietat i senzillesa tan bàsica d'un
recinte de parets de pedra amuntonà aplicà en sec, però que desprén borrosos
detalls de pràctiques ancestrals del noble ofici de pastor i d'una cultura
pastoril amortitzada i desapareguda. La corralissa hi ha fa uns anys que no
acull als ramats locals, trastermitants i transhumants com va fer en el passat,
els majors usuaris en l'últim segle han segut els ramats de bous de les
ganaderies locals i de ganaderies forasteres que també en venien a córrer per
les festes majors del poble per Sant Bartomeu, a finals d'agost, quant
s'acabaven la tarde de bous era ja de nit, i soltaven tot el corro de bous i
vaques pel carrer Sant Antoni (l'eixida) fins al carrer de Colón de la
carretera de Vilanova en què els feien torçar cap al camí Vell de Castelló on
els esperaven els mansos per a reunir-los, per este camí se so-segaven els bous
i feien cap a la carrerassa dels Mangraners i d'ahí cap a la muntanya a dormir
a la corralissa, si eren els bous del poble al mateix lloc però cada ramader
tenia el seu propi corral, i l'endemà al matí es ficaven de nou tots en camí a
recórrer més pobles i a pastures. Actualment els bous és desplacen a les festes
dels pobles en camió.
DESCRIPCIÓ: La corralissa dels Botifarres es troba al costat de la partició
agropecuària de les partides rurals del “Cerdá” i de "Els Pascualets"
en el terme municipal de Torreblanca, a la part sud de la corralissa hi han
tres corrals més, i tots corrals de bous braus (corrals d'Oña, del Chato i del
Sº Lluis), les quatre instal·lacions ramaderes estan ubicades al costat del pas
d'un assegador de ganado, i en un descansador de la via pecuària o assegador de
la “Mallá del Cerdà”, on comença la” Carrerassa dels Mangraners”, una via
ramadera recta com un fil que continuava i permetia arribar als ramats de bous
i a altres raberes a les pastures del humedal del Prat de Torreblanca, a les
marxa'ls i els bous arribaven pasturant fins i tot a la mar. Els ramats
igualment a través de esta via pecuària podien accedir i adentrarse a les extenses
pastures del secà en les garrigues comunes de muntanya de la Mallá Grossa, els
Rebolcadors, Racó de la Medisa i altres indrets de les muntanyes de Torreblanca
o pasar als termes veïns. La corralissa també està al costat del pas de
l'actual camí del Cuartico (Torreblanca-Cuartico-Cabanes), per on baixaven
algunes raberes transhumants que feien cap per la via de Mosqueruela al Pla de
l'Arc de Cabanes. La planimetria d'esta corralissa ibèrica és d'una sola planta
amb una tendència quadrada de 33x33x36x38 metres de llarg de cada mur, no te
cap tipus de distribució interior, els animals havien d'estar al ras sense cap
tipus de cobert, la corralissa ocupa la part superior del tossalet aprofita'n
algun tipus de recurs o construcció anterior, té unes dimensions amb una
capacitat d'alberg d'aproximadament uns 1.270 metres quadrats de superfície
interior. La part interior del recinte és quebrat i segueix el contorn sinuós i
quebrat de la muntanya, el sòl té una pendent pronunciada, en l'interior hi ha
oliveres i ullastres que donen ombra dins del corral i permeten fer d'amorrador
per a sestejar el bestià a les migdiades de l'estiu , tot el recinte està murat
amb pedra seca i va ser construït resseguint el mateix desnivell de la
pronunciada pendent de la muntanya, la mallà de dormir el bestià és sobre un
sol costerut. A esta corralissa se la sol anomenar i conèixer com la conillera,
per què fa unes tres dècades dins del recinte l'associació de casadors de
Torreblanca va intentar portar a terme un projecte experimental de cria de
conills salvatges en captivitat durant un parell d'anys aprox., la corralissa
en eixe moment estava La corralissa no a perdut la seua identitat i conserva
una “fesomia” de construcció primitiva. Hi ha al corral un element que pot ser
casual però personalment el considere destinat per a un ús esotèric en forma de
talismà, es tracta d'una pedra de protecció contra la “modorra” que era una
malaltia parasitària que ataca al cervell, i embove als animals afectats, fent
que caminen movent-se descoordinats, la modorra és una malaltia comuna prou
habitual en ovelles, i comportava l'ensopiment de l'animal, és una malaltia
degenerativa. Per evitar-la i prevenir dita malaltia, alguns pastors tenien fe
en les pedres foradades, fruit de l'observació empírica dels tancats que tenien
pedres gorroneres i dels que no en tenien.
CONCLUSIONS: La corralissa dels Botifarres és tal volta una de les
últimes corralisses antigues relacionada amb la transhumància, que queda a dins
del terme de Torreblanca, la denominació de corraliza o "corralissa"
per a la gent ja major d'este terreny, venim a referir-nos als recintes de
corrals que són molt més amplis i grans de l'habitual i són per la seua
amplitud sense cobert, on els animals dormen a sol ras, este tipus d'instal·lacions
ramaderes molt bàsiques i grans solen ser utilitzades com a corrals de bous
(corralisses de bous), i fins a la primera meitat del segle XX per les reberes
de cabres blanques celtibèriques (corrals de cabres blanques) uns animals molt
vistosos i rústics que solien fer molt sovint vida al ras, i que
desgraciadament ja han desaparegut de la vista y de les nostres muntanyes,
també les corralisses són uns corrals habilitats com a sestadors o descansadors
dels ramats transhumants sovint amb unes dimensions d'este tipus de recintes
superiors als mil metros quadrats, és una instal·lació simple i precària però
necessària, habilitada al costat de les confluències de les vies pecuàries, en
les anomenades "mallades ramaderes". El lloc on va ser construïda esta
corralissa dels Botifarres és una mallada de descans molt antiga al pas d'un
assegador (la mallà dels Pascualets, carrerassa dels Mangraners), este punt és
el final i la continuació d'un dels molts camins itinerants de la
transhumància, que feia la funció d'unir els llocs tradicionals de pasturatge,
en este ambient ramader les corralisses de les mallades eren uns corrals d'ús
lliure, on es podia i es pot recollir el bestiar per a descansar a les nits i
descansar del viatge, la mallada facilita tindre al voltant de la corralissa
aigua, alberg i un lloc on poder brostejar i rametjar als rumiants, en el cas
d'esta mallada del terme de Torreblanca hi ha abundants arbres arbustius
d'ullastres i fenassars, en este cas és molt a prop de grans extensions de
pastures de garrigues comunes en les muntanyes i bovalars propers.
Esta corralissa és una mostra testimonial escassa i descriptiva d'estos
senzills tipus de construccions ancestrals, construïdes tradicionalment tan
sols amb pedra seca.
Agraïments als informa'ns: Amador Prades Domenech, Manuel Folgueroles
Bellés, Daniel Crespo i José Albert Llanes.
VIES PECUARIES: Les vies pecuàries, que en el nort de la província de
Castelló anomenem assegadors són camins d'origen medieval que recorren tot el
país per a facilitar la mobilitat dels ramats de ganado, tant els locals com els
ramats de la transhumància. Les vies pecuàries uneixen els llocs tradicionals
de pasturatge de totes les regions d'Espanya perquè els pastors i ramaders
transhumants puguin portar el bestiar caprí, oví i boví a les millors pastures
aprofitant la bonança del clima: als ports o zones de pastures d'alta muntanya
a l'estiu o a zones més planes i de clima més temperat en hiverns extrems. Les
vies pecuàries es diferencien entre si i adquireixen el seu nom segons la seua
amplada. A més, les vies pecuàries són grans fonts biològiques, ja que en elles
creixen diversos tipus de vegetació molt singulars i són l'hàbitat idoni de
diferents espècies animals. D'altra banda, les vies pecuàries també són canals
de comunicació, rutes planes i rectes que s'enclaven entre les muntanyes
facilitant el pas entre poblacions, ja que són els camins més curts i fàcils de
transitar. Les vies pecuàries estan sotmeses a un règim jurídic que està
regulat en l'actualitat per la Llei 3/95 de vies pecuàries, que defineix les
vies pecuàries com rutes o itineraris per on discorre o ha vingut discorrent
tradicionalment el trànsit ramader. En l'article 3.1 de la Llei 3/1995 sobre
l'actuació de les comunitats autònomes es troba un dels fins marcats per
aquesta llei: Assegurar l'adequada conservació de les vies pecuàries, així com
d'altres elements ambientals o culturalment valuosos, directament vinculats,
mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries.
EL TRÀNSIT RAMADER ASSOCIAT A LES VIES PECUÀRIES I LES MALLADES PODIEN
SER ELS SEGÜENTS TIPUS D'USUARIS:
(1) – Ramats locals, sent un pas habitual utilitzat per les cabanes
comunals que no surten del municipi.
(2) - Trastermitante/Trastermitant, son els ramats que traspassen el
terme jurisdiccional dels seus municipis i passen a utilitzar i pasturar en les
deveses de pobles veïns i se desplacen per estos passos de ganado. Un exemple
de la primera meitat del segle XX, eren les ganaderies de bous braus quan totes
és desplaçaven a peu de poble en poble, per a cumplir amb els contrats per a
correr a les festes majors.
(3) - Transhumant, el dels grans desplaçaments de agostadero-invernada
semianuals de llarg recorregut, on les cabanes a l'hivern, a causa del fred i
les neus que redueix la superfície de les pastures en els camps dels llocs
d'origen dels ramats , i busquen llocs mes càlids on no sol nevar tan copiosament,
amb la finalitat de buscar pastures i fàcil menjar per als animals. En
Torreblanca els ramats transhumants que han arribat en el segle pasat a les
nostres terres i a la dels termes veïns eren de pastors que baixaven de l'Aragó
concretament de la província de Terol del Maestrat turolense i de la comarca de
la Serra de Gudar-Javalambre. A estos pastors aragonesos localment els anomenem
xurros, i baixaven uns o altres assíduament amb les seues cabanes tots els anys
a pasar l'hivern a estes terres litorals a la vora del càlid Mediterrani,
buscaven i és comprometien amb un puesto amb condicións on estar, que era poder
disposar d'un corral, abundants terrenys de pastura i un lloc on poder viure el
pastor sense haver d'abandonar als seus animals (és comprometien barata el fem
que era el més preuat per l'amo del corral, i algún pagament adicional sovint
en especie, és quedaven els pastos dels masos de grans propietaris de terres) .
En arribar la primavera, reprenien el camí de nou cap als agostaderos o pastures
de l'estiu, retornant als seus pobles i llocs d'oritgen a l’interior de
Terol.
ÒRGAN CAP DE L'ESTAT, PUBLICAT EN BOE DE 24 MARÇ 1995, VIGÈNCIA DES DE
25 DE MARÇ DE 1995. AQUESTA REVISIÓ ESTA VIGENT DESDE 27 DESEMBRE 2009.
Disposicions generals
ARTICLE 1 OBJECTE I DEFINICIÓ:
1-1. És objecte de la present Llei, conforme al que disposa l'article
149.1.23a de la Constitució, l'establiment de la normativa bàsica aplicable a
les vies pecuàries.
1-2. S'entén per vies pecuàries les rutes o itineraris per on discorre
o ha vingut discorrent tradicionalment el trànsit ramader.
1-3. Així mateix, les vies pecuàries podran ser destinades a altres
usos compatibles i complementaris en termes acords amb la seua naturalesa i les
seves finalitats, donant prioritat al trànsit ramader i altres usos rurals, i
inspirant-se en el desenvolupament sostenible i el respecte al medi ambient, al
paisatge i al patrimoni natural i cultural.
ARTICLE 2 NATURALESA JURÍDICA DE LES VIES PECUÀRIES:
2- Els camins ramaders són béns de domini públic de les comunitats
autònomes i, en conseqüència, inalienables, imprescriptibles i inembargables.
ARTICLE 3 FINS:
3-1. L'actuació de les comunitats autònomes sobre les vies pecuàries
perseguirà els següents fins:
3-1-a) Regular l'ús de les vies pecuàries d'acord amb la normativa
bàsica estatal.
3-1-b) Exercir les potestats administratives en defensa de la
integritat de les vies pecuàries.
3-1-c) Garantir l'ús públic de les mateixes tant quan serveixin per a
facilitar el trànsit ramader com quan s'adscriguen a altres usos compatibles o
complementaris.
3-1-d) Assegurar l'adequada conservació de les vies pecuàries, així com
d'altres elements ambientals o culturalment valuosos, directament vinculats,
mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries.
3- 2. Amb la finalitat de cooperar amb les comunitats autònomes en
l'assegurament de la integritat i adequada conservació del domini públic de les
vies pecuàries, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació pot
instrumentar ajuts econòmics i prestar assistència tècnica per a la realització
de totes les accions redunden en la consecució d'aquesta finalitat.
ARTICLE 4 TIPUS DE VIES PECUÀRIES:
4-1. Les vies pecuàries es denominen, amb caràcter general: cañadas,
cordeles i veredas.
4-1-a) Les carrerades són aquelles vies l'amplada no excedeixi dels 75
metres.
4-1-b) Són cordels, quan la seva amplada no sobrepassi els 37,5 metres.
4-1-c) Veredes són les vies que tenen una amplada no superior als 20
metres.
4-2. Aquestes denominacions són compatibles amb altres d'índole
consuetudinària, com ara assagadors, cabaneres, cabañeras, camins ramaders,
carreradas, galianas, ramals, travesses i altres que reben en les altres
llengües espanyoles oficials.
4-3. Els abeuradors, descansadors, mallades i altres llocs associats al
trànsit ramader tindran la superfície que determine l'acte administratiu de
classificació de vies pecuàries. Així mateix, l'amplada de les colades serà
determinada pel dit acte de classificació.
LA VÍA PECUÀRIA DE MOSQUEROLA A L'ARC ROMÀ DE CABANES :
La vía pecuària de Mosquerola a Cabanes és un itinerari pràcticament
rectilini, d'uns 50 km. de longitud, que uneix la localitat de Mosquerola
(Terol), situada als contraforts sud orientals de la “Serra de Gúdar”, a uns
1500 m. d'altitud, i baixa cap als litorals mediterranis dels termes costaners
i prelitorals del Nord de Castelló . Una vegada ha superat el trajecte per les
terres altes de Vistabella del Maestrat i Benafigos, passant pel “Port del
Vidre”, descendeix cap a la Plana de Castelló. Ja en terrenys més baixos avança
fins a travessar la “Rambla de la Viuda” en les proximitats de la “Pelejaneta”,
d'ahí cap al “Plá de l'Arc” i per la “Vía Augusta” en direcció N-S és
desplaçaven els ramats cap a Cabanes, Benllóc, Vilanova, Coves de Vinromá,... i
des de estos pobles per ramals secundaris descendien cap al litoral arribant la
via a morir a la mar. Les vies pecuàries que li donen suport a esta Via són la “Cañada
Real d'Atzeneta a Mosquerola”, “l'Assagador Reial d'Aragó”, la “Cañada Real del
Mas de la Serra” i el “Cordel de l'Arc Romà de Cabanes”.
(JEPB, Torreblanca, 2015)
BIBLIOGRAFIA:
- ORDRE 2/2011, de 2 de setembre, de la Conselleria d’Infraestructures,
Territori i Medi Ambient, per la qual
s’aprova la modificació parcial de traçat de determinats camins rmaders
afectats pel desenvolupament urbanístic del sector Torre de la Sal del PGOU de
Cabanes, i els accessos nord i sud a la CN-340 adscrits a aquest, al terme municipal de Cabanes. [2011/9249]
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de l'Escorredoret, un camí
ramader. 8-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y
paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015. mispueblos .es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa del Castell. 5-10-2015,
mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La
Cenieta, mesón y postas". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera
Cabanes, pàgina 31, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionari
Madoz (1845-1850)". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes,
pàgines 12-15, any 2012.
- Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La
Ribera-Cabanes". Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 ,
pàgina 57 any 2012.
- Prades bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Església
medieval d'Albalat". Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes,
pàgines 12-13, any 2011.
- Prades Bel, Juan E.(2015): El corral Imperial.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): La Carrerassa de la Ratlla. (s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2013): El Arco Romano de Cabanes. 16-1-2013,
mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Toponímica hidrogeològica de la plana del
castell d'Albalat. 7-3-2015, mispueblos.es.
Prades Bel, Juan E.(2015): Lugares de interés medioambiental y
paisajístico del término municipal de Cabanes. 8-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Patrimonio natural y vegetal de Cabanes
(Castellón) : el paraje natural del Desierto de las Palmas/ Desert de les
Palmes. 1-3-2015, mispueblos.es.
- Prades Bel, Juan E.(2015): Les principals carrerasses, camins i
assegadors ramaders de Torreblanca.(s/p)
- Prades Bel, Juan E.(2015): Corral del Cerdá/corral d'Oña.(s/p)
Prades Bel, Juan E.(2015):El camí ramader de l'assegador de Don Carlos.
9-10-2015, mispueblos.es.
-Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes).
Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre
2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009.
-Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes
(Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros
D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29,
any 2011.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta,
mesón y postas". Publicación en el “ Festes Patronals Sant Pere, La Ribera
de Cabanes”, página 31, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario
Madoz (1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de
Cabanes”, págines 12-15, any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La
Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88,
nº73/agost/2012 , página 57 any 2012.
-Prades Bel, Juan E.(2011):
"Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat".
Publicación Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any
2011.
-Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003
en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera
Cabanes, págines 30-31, any 2011
-Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La
Ribera de Cabanes). Publicación Festes Patronals Sant Pere, La Ribera
Cabanes, págines 30, any 2010.
- Bel, Juan E.(2010): "La
torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera
de Cabanes). Publicación Llibre
Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010.
- Mangas Navas, José M. (1984) : La propiedad de la tierra en España:
los Patrimonios Públicos. Instituto de estudios agrarios, pesqueros y
alimentarios.
